Dia 1

Bon dia ciberxs! Ja ha començat el congrés, i ho ha fet amb la Conferència Inaugural “Activació Aberrant de Programes Embrionaris en Càncer i Degeneració d’òrgans” d’Ángela Nieto, professora d’Investigació en l’institut de neurociències (CSIC-UMH) i membre de CIBERER.

En aquesta s’ha parlat de la importància de la transició epiteli-mesenquimàtica (EMT) en el desenvolupament embrionari i en malalties. Per a arribar a conéixer el comportament de cèl·lules tumorals, és necessari començar amb models embrionaris simples. Els gens que regulen les EMT permaneixen inactius després del desenvolupament embrionari, encara que en algunes respostes homeostàtiques (curació de teixits) poden ser activats. Si aquests gens s’activaren quan no haurien de fer-ho, tindrien les conseqüències tan grans que tots coneixem, com el càncer i la fibrosi orgànica.

En el cas del càncer, l’EMT permet a les cèl·lules canceroses desprendre’s del tumor primari i, a través del sistema circulatori, aconseguir arribar a altres òrgans i teixits on algunes serien capaços de revertir l’EMT i tornar a ser epitelials provocant la metàstasi. Caldria pensar que el càncer es podria curar inhibint els factors de transcripció dels gens que permeten aquesta transició, però no és així, resulta que afavoreix la metàstasi. Per tant, és necessari continuar amb la investigació en aquest camp per a descobrir una manera de detindre aquesta malaltia que va sorgir com un trade-off d’una cosa tan beneficiosa per al desenvolupament embrionari dels animals.

Hola ciberxs! En la primera sessió de debats vam tenir l’oportunitat de comptar amb 3 grans científics: Fernando González, Cristian Smerdou i Vicente Larraga, que van posar sobre la taula distintes reflexions  al voltant de la velocitat en la generació de les vacunes per a acabar amb la COVID-19, incidint en la seguretat d’aquestes.

Fernando González, moderador del debat, va fer una breu introducció al voltant del funcionament general de les vacunes i l’aparició de les vacunes sintètiques, especialment de les de ARN. A més, va plantejar diversos temes controvertits sobre els quals reflexionaren tant Cristian Smerdou com Vicente Larraga en base a les seues línies d’investigació. El primer va destacar les raons que han fet possible el desenvolupament de les vacunes en un període de temps tan breu, així com la necessitat del factor sort, destacant que altres virus com el VIH encara no compten amb una vacuna. El segon va parlar sobre alguns tabús de les vacunes i va donar detalls sobre el vector de ADN sintètic que han desenvolupat en el seu grup. Mitjançant la substitució d’un gen per altre, una vacuna basada en esta tecnologia permetria ser adaptada a una nova soca en un mes. Per últim, els tres científics tractaren aspectes proposats pel públic, com les diferències entre les distintes vacunes, la immunitat cel·lular front a les diferents soques o la influència dels factors genètics en la resposta al virus.

Día 2

Bon dia ciberxs! Durant el congrés vam tenir la sort de comptar amb l’aportació de Marcela Del Río, doctora en Farmàcia per la Universitat Complutense de Madrid i una gran experta en el seu camp. En la seua ponència, titulada “Teràpies avançades per a malalties rares, específicament de la pell”,  la Dra. Del Río ens va explicar com distintes patologies cutànies requereixen de trasplantaments amb cèl·lules mare o cèl·lules diferenciades del propi teixit.

La seua investigació és àmplia i es focalitza en la regeneració cutània en grans cremats. En la majoria d’aquests pacients, es realitzen trasplantaments de pell en les quals s’obtenen auto-empelts de zones sanes que s’inserten en les les zones cremades. No obstant, en els casos d’extrema gravetat, amb poca pell romanent sana, es sol recorrer a donants. 

En aquests casos extrems, amb cremades de 3er grau amb més del 70% de la superfície afectada, sorgeix amb especial urgència la necessitat d’investigació en bioenginyeria de teixits. Aquesta recerca parteix del següent interrogant: és possible restablir el teixit epidèrmic d’un gran cremat de forma estable i sense necessitat d’altre transplantament o tractament posterior?

La recerca del seu grup ha demostrat que l’edició gènica ha funcionat sempre produint una recuperació en la formació de col·lagen. 

Per últim, ens va parlar del Natural Gene Editing, que es pot utilitzar en els teixits de pacients amb mutacions severes per a aconseguir corregir aquestes deficiències genètiques.  

Bon dia ciberxs! Encara que ja ha finalitzat el congrés, no podem deixar de comunicar-vos tot el que s’ha parlat aquests dies, sobretot si té tanta rellevància amb la ciència actual, com els temes que es van tractar en la Taula Redona d’Igualtat, amb el títol “Sexe i gènere en la Investigació Biomèdica”.

En aquesta activitat, les científiques Susana Novella, Carmen Muñoz Ballester, Elena Gómez-Díaz i Rosa GonzàlezCandelas, ens explicaren com és de necessari implementar polítiques de conciliació i de perspectiva de gènere adaptades a la ciència i a la medicina, amb tal d’aconseguir igualtat en aquestes àrees. Ens van recordar quines són les diferències entre el sexe i el gènere; com s’ha realitzat en el passat (i en l’actualitat) la investigació de les diferents patologies i fàrmacs, que sempre han deixat en un segon pla a la dona, ocasionant que es traslladen resultats obtinguts en homes, a les dones, comportant diferències en el diagnòstic i pronòstic molt distintes en certes malalties entre aquests dos grups, com és el cas de les patologies cardiovasculars; etc.

No obstant això, a més de polítiques, es requereix una major financiació per a investigar i comprendre els factors que causen desigualtats, a més d’una activitat divulgadora amb l’objectiu de visibilitzar el paper de la dona en la biomedicina, per a aconseguir, per una banda, una medicina més personalitzada i igualitària, i per una altra, una major presència de dones en la ciència.

Día 3

“Hola ciberxs! Durant el congrés vam tindre l’honor de poder realitzar una taula redona abordant el tema “Efecte Placebo: ¿Afecta l’estat d’ànim a l’assimilació d’un fàrmac o tractament?” amb grans figures de la ciència com Magi Farré, Josep.E Banys Díez, Sergio Cassals i Laura Diego. En la taula es va debatre la relació entre l’efecte placebo i nocebo enfocats en la pràctica clínica concloent que tots dos són freqüents i el seu efecte pot ser positiu en cas de placebo i advers en cas de nocebo. L’administració en pràctica clínica es pot dur a terme per varies vies, les més usuals són assajos clínics amb incertesa binària o pseudoplacebos. Aquests efectes placebo-nocebo apareixen per experiències prèvies o informacions de tercers, entre altres, i es poden modular millorant la pràctica clínica per mitjà de determinats estímuls com el color, la forma d’administració d’un fàrmac o el tracte del metge al pacient. S’ha vist que els tractaments d’enfermetats lleus tant amb fàrmacs com placebos són efectius i només quan es tracta de formes més greus d’una malaltia es veu la diferència de l’efecte dels tractaments. En conclusió,  el placebo és millor a curt  que a llarg termini i pot usar-se en malalties lleus, però no en les greus.

Bon dia, ciberxs! Ahir tingué lloc el debat sobre manipulació genètica, presentat per José Miguel Mulet, catedràtic del departament de Biotecnologia en la Universitat Politècnica de València, que a més dirigeix una línia d’investigació en l’IBMCP per tal de desenvolupar plantes tolerants a la sequera.

Al debat es va parlar sobre la manipulació genètica, les seues possibles aplicacions i els problemes ètics que comporta.

La manipulació genètica fa referència a les tècniques que impliquen la utilització de la enginyeria genètica, copia de gens d’un organisme a un altre.

Els beneficis que aporta aquesta tècnica son obvis, com per exemple en el cas de la producció d’insulina. No obstant, en el cas de la teràpia gènica encara queda molt per avançar.

Alguns dels problemes ètics que han sorgit són el dopatge genètic, la millora genètica humana i les modificació germinals. Problemes ja regulats en la majoria de països.

La conferència de Clausura ha sigut a càrrec de Mara  Dierssen Sotos, neurobióloga, investigadora, professora universitària i divulgadora científica espanyola. En la seua xarrada titulada “Cisells moleculars per a esculpir el cervell en la discapacitat intel·lectual” ha explicat en un model de ratolí els seus estudis realitzats en la investigació de la Síndrome de Down.

Com a principal objectiu del seu treball està estudiar les bases genètiques de la discapacitat intel·lectual i la seua relació amb la disfunció colinèrgica en persones amb síndrome de Down. A més en el seu treball s’ha abordat la identificació de gens candidats per als diversos fenotips del síndrome de  Down com l’anomenat DYRK1A, un gen dosi-sensible amb implicació en processos de memòria, aprenentatge i neurodegeneratius.

En la seua xarrada ha afirmat que “Volem entendre com l’excés de dosi d’un xicotet nombre de proteïnes codificades per aqueixos gens altera els processos cel·lulars i bioquímicos que subjauen i sostenen el desenvolupament neuronal. Encara més, volem conéixer com aqueixes alteracions moleculars deriven en canvis a nivell dels circuits cerebrals reduint l’eficàcia dels processos cognitius.”